Aprofitem aquesta
ocasió per regalar-vos un poema molt bonic de la Joana Raspall, que
malauradament és molt apropiat en aquests moments en que moltes persones estan
vivint en condicions infrahumanes fugint de la violència que hi ha en els seus
països. La poesia ens fa gaudir i també ens ajuda a reflexionar. Esperem els
vostres comentaris i reflexions!!
PODRIES
Si haguessis nascut en una altra terra…
Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries…, podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada